L´Espill, Jaume Roig.

Retrat de Jaume Roig.

Biografia

Jaume Roig és un altre dels autors importants del segle XV valencià. Va nàixer al principi de la centúria a València i va morir a la mateixa ciutat el 1478. 

Casa de Jaume Roig a València.

Estudià medicina i exercí de metge a València, on arribà a ser administrador de l´hospital d´En Clapers. Apareix citat moltes vegades com a examinador de metges i fou així mateix metge particular de la reina Maria de Castella, muller d´Alfons el Magnànim. 

Casat amb Isabel Pellicer, tingué sis fills, i la filla menuda professà en el convent on era abadessa Isabel de Villena, convent del qual eren benefactors Jaume Roig i la seua esposa.

Convent de la Trinitat, València.

L´any 1459, fugint d´una epidèmia que assolava la ciutat de València, Jaume Roig es va refugiar a Callosa d´en Sarrià i va iniciar la redacció de l´Espill, amb el propòsit -com ell mateix declara al principi de l´obra- de demostrar que totes les dones són malvades.

Callosa d´en Sarrià.

Característiques de l´Espill

      Aquesta és l´obra més important de la producció literària de Jaume Roig.

      Aquest llibre el coneixem pel títol que li posà l´autor –l´Espill- i per dos més, Llibre de consells i Llibre de les dones, deguts a la mà d´editors posteriors.

      És una novel·la escrita en vers, seguint la tradició de les noves rimades. El mateix autor diu que l´escriu en noves rimades comediades, és a dir, partides, per tal com està escrita amb versos apariats de quatre síl·labes, cosa que en dificulta la lectura.

      La història està narrada en primera persona i és un al·legat contra les dones. Podem afirmar que és un dels exponents més evidents de la misogínia de l´època, ja que es proposa demostrar la perversitat intrínseca del sexe femení. L´obra pretén convéncer els homes perquè s´allunyen de les dones a causa de la maldat pròpia d´aquestes. A fi d´aconseguir-ho utilitzarà dos elements: el primer, l´experiència vital del protagonista, la vida del qual és mostrada com un fracàs absolut per culpa de les dones; l´altre, un argument presentat per mitjà d´una aparició que té el protagonista en què el rei Salomó l´adoctrina i alliçona sobre com de perverses poden arribar a ser les dones.

      Aquesta obra, per tant, és una clara continuadora de la tradició misògina anterior i hi trobem els mateixos tòpics, ja que considera la dona com la causa de tots els mals i els vicis del món, perquè és la inductora del primer pecat, si tenim en compte que totes les dones descendeixen d´Eva, que fou la causant del pecat original. Al final, solament salvarà dues dones: la seua muller, Isabel Pellicer, i la mare de Déu.

      Com acabem de dir, el llibre és, en definitiva, una sàtira cruel contra les dones, redactada amb un to moral que intenta advertir el lector de la seua maldat, però no està fet amb un to jocós, sinó que està impregnat de pessimisme, cosa explicable a més si tenim en compte que l´obra fou escrita a Callosa, on l´autor fugí de València a conseqüència de la pesta que afectà la ciutat l´any 1460.

Una altra de les característiques de la novel·la de Roig és el seu caràcter burgés. En primer lloc per l´autor, que no és un cavaller sinó un metge. També per la història que conta: un protagonista de família humil que a través del seu esforç aconsegueix una bona posició econòmica –aconseguida, però, com a mercenari sense que mostre cap interés per armar-se cavaller- i que aspira tan sols a viure tranquil·lament a la seua ciutat, València, amb els béns que ha assolit i al costat d´una esposa. El protagonista, doncs, no pertany ni a la noblesa ni a la cavalleria, i té un ideal de vida clarament burgés: vol casar-se i fer unavida retirada i tranquil·la.   

  

Per últim, assenyalar que l´Espill té l´esperit d´una autèntica novel·la realista. El narrador protagonista situa els relats en els ambients més diversos i per les situacions més pintoresques.La narració esdevé així un veritable espill que va reflectint tots els racons de la vida popular de la València del XV. L´Espill impressiona pel seu caràcter d´experiència viscuda, d´observació de la realitat.

En aquest sentit, la metàfora de l´espill, que dóna títol al llibre, s´ha d´entendre en el context de la tradició medieval dels llibres d´intenció moralitzant o instructiva, els quals presentaven exemples en què el lector, veient-s´hi reflectit, podia aprendre a evitar els mals i a corregir la seua vida.

Contingut de l´obra

      L´obra està dividida en un prefaci i quatre llibres.

      En el prefaci se´ns presenta el narrador-protagonista, un vell que vol donar exemples i consells perquè es desconfie de les dones.

      El primer llibre conta la joventut del protagonista des que, mort el seu pare, la mare el tira de casa. A partir d´ací comença tot un seguit de desventures: viatja a Barcelona, on és educat per un cavaller bandoler, de la casa del qual ha fugit a causa de la dona d´aquest; torna a València i sa mare, que s´ha tornat a casar amb un home que està dilapidant tota l´herència del seu pare, el torna a rebutjar; un segon viatge el porta fins a París, on s´instal·la en un hostal i l´hostalera li furta tot el que té; participa com a mercenari en guerres i saquejos; es fa ric i torna a València.

      El segon llibre conta com quan torna a València decideix casar-se i tenir família. Es casa primer amb una fadrina i després de comprovar que era bruta, de mal caràcter, llaminera, descobreix que ja era casada i que, per tant, el matrimoni era nul. A continuació, se´n va a fer la peregrinació a Sant Jaume de Galícia i deixa la seua casa a una beata, perquè en tinga cura. Quan torna intenta casar-se amb aquesta però descobreix que és una autèntica viciosa. Posteriorment es casa amb una viuda que està obsessionada per tenir un fill, fins al punt que fingeix un embaràs i amb la complicitat d´una veïna fa creure que durant l´absència del marit n´ha tingut un; el tornen a batejar i Déu castiga aquest fet amb la mort de l´infant. La dona, perseguida per la justícia, acaba penjant-se. Tot seguit es casa amb una novícia que no havia arribat a professar. D´aquesta té un fill, al qual no vol alletar perquè té por de fer malbé la seua bellesa; el fill passa per successives dides fins que acaba morint. Aleshores la dona li confessa que ha actuat així aconsellada per les monges i comença ací una llarga descripció dels vicis i maldats d´aquestes. Es torna a quedar embarassada però cau dins d´un trull de vi i mor ofegada.

      En el tercer llibre continua amb la idea del casament, però en un somni se li apareix Salomó, que se´ns presenta com un gran especialista ja que se li atribueixen una gran quantitat de dones i de concubines, i el convenç perquè no es case fent-li veure la maldat inherent a les dones per mitjà d´exemples de tots els temps que li va narrant.

      Al quart llibre, ja vell, decideix seguir els consells de Salomó i viure, després de diversos pelegrinatges, sense dones a València, dedicat a la vida contemplativa i treballant el seu hortet.

Lo Procés de les olives, amb Jaume Roig.

La mort d´una bruixa

Molt haguí grat d´aquell país; mai viu divís, bandolejar ni breguejar; hòmens prou rics e pacífics, suaus, benignes; dones malignes moltes vegades viu condemnades; mil bandejaven, més ne penjaven que de raïms per varis crims. Una en penjaren, viva escorxaren, gran fitillera e metzinera. De nit venia sens companyia; sola pujava e arrancava dents e queixals dels qui en pals ben alt muntats eren penjats. La falsa folla,

dintre una olla ben enginyada, llum amagada ella tenia; e si sentia algú passàs e s´acostàs, la descobria. De lluny paria Espaventable cap de diable, per cinc forats ben compassats los raigs eixien, ulls, nas parien, gran boca ab foc; ab semblant joc tots s´espantaven, fugir cuitaven; gens no es torbava, ans acabava sos malificis. Porc ple de vicis, un mal matí son sanct Martí ella trobà; la pell lleixà per fer-ne bóts.

a)       De què acusa les dones el narrador en aquest text.

b)      Enumera els qualificatius que dóna el narrador als homes i a les dones que apareixen en aquest text. Amb quins adjectius els qualificaries tu? Raona la teua tria.

c)       Com definiries l´actitud amb què el narrador conta els fets que apareixen en aquest relat?

Lectura dramatitzada de l´Espill a Sant Miquel dels Reis.

Doncs dic que totes, de qualque estat, color, etat, llei, nació, condició, grans e majors, xiques, menors, jóvens e velles, lletges e belles, malaltes, sanes, les cristianes, juïes, mores, negres e llores, roges e blanques, dretes e manques, les geperudes, parleres, mudes, franques, catives, quantes són vives, qualssevol sien, tot quan somien ésser ver creen.	Del que no veen, procés de pensa fan sens defensa ni part oir, per presumir: sols pronuncien ver sentencien que cert ho saben. Mentint se gaben, Sempre varien; jamai se rien sens ficció; per traició rien e ploren; criden que es moren quan són pus sanes; si han terçanes, llur mal no colen; e fingir volen tenir dolor, per dar color a ses empreses.

e)      Aquest fragment és un bon exemple d´alguns procediments que utilitza la literatura misògina per a atacar a les dones. Quins són? Subratlla els termes que descriuen millor aquests procediments i justifica la tria: compassió, comicitat, calúmnia, ridiculització, reflexió, generalització, indiferència.

f)         Comenta alguns exemples de misogína que es poden trobar en la societat actual.