dijous, 11 de setembre de 2014

El naixement de les llengües romàniques



1. Intenta definir el que és una llengua romànica. 


Les llengües romàniques són les llengües derivades del llatí vulgar.

Les llengües romàniques són, doncs, el resultat de l´evolució del llatí, però no del llatí clàssic –el llatí culte, formal, escrit-, sinó del llatí vulgar, és a dir d´aquell que es parlava –oral- a les diferents zones de l´Imperi.

En conseqüència, la Literatura catalana pertany al conjunt de les Literatures romàniques, ja que fa servir una llengua romànica.


2. Enumera les llengües romàniques que conegues.

El català, l´occità, el francés, l´italià, el galaicoportugués, el castellà, el sard, el romanés i el reto-romànic.

Llengües romàniques ja extingides o amb molts pocs parlants: el lleonés, l´aragonés, el francoprovençal i el dàlmata. 







3. En quin moment històric té lloc el procés de constitució de les llengües romàniques?

Es considera el període comprés entre el S. V (caiguda de l´Imperi romà) i S VIII com l´època de formació de les llengües romàniques.

Un fet ve a corroborar-ho: l´any 813, durant la celebració del Concili de Tours, s´aprova una disposició per la qual s´obligava a fer la predicació en llengua vulgar (in rusticam romanam linguam).


4. Explica de manera detallada les característiques del procés de constitució de les llengües romàniques.

Romanització: procés mitjançant el qual l´Imperi romà imposa el seu poder, les seues institucions, la seua cultura i llengua en un territori determinat. No es tracta d´una dominació únicament militar.

La unitat lingüística i cultural de l´Imperi romà –ja en decadència- va patir el colp de gràcia al Segle V amb les invasions germàniques, que suposen la caiguda de l´Imperi i acceleren la fragmentació lingüística.


La desaparició de l´estructura política i administrativa de l´Imperi va provocar que Europa quedara dividida en un mosaic de regnes, cada un sota el govern d´un poble diferent de llengua germànica.

La conseqüència lingüística d´aquesta nova situació serà que el llatí parlat de cada una d´aquestes zones –separades i aïllades les unes de les altres-, evoluciona i es diversifica, ja que deixa de tindre el referent comú –i unificador- que representava la llengua de l´administració de l´Imperi i la seua xarxa de comunicacions.


Límits territorials de l´Imperi romà



5. Comenta l´afirmació "el procés de disgregació és doble".

Vol dir que, d´una banda, el llatí parlat s´allunya de l´escrit (evoluciona); i de l´altra, les diferents varietats del llatí parlat s´allunyen les unes de les altres (es fragmenta, es diversifica.


6. Quan podem considerar que les llengües romàniques estan plenament constituïdes com a llengües independents?

Al voltant dels segles IX-X.

Ho sabem per fets com l´acord del Concili de Tours, no perquè es conserven documents escrits, que apareixeran amb bastant posterioritat (al voltant del S. XII).


7. Explica les característiques de l´aparició dels primers textos escrits en llengua romànica.

Com acabem de vore, els textos escrits encara tardaran a aparéixer després de l´acabament del procés de formació de les llengües romàniques.

Durant una primera etapa, els parlars romànics només existien en la pràctica oral. Mentre el llatí continuava tenint el monopoli dels usos cultes i escrits de la llengua.

Però tot una sèrie de canvis socials i econòmics esdevinguts al S. XII (vida urbana, aparició d´una societat mercantil i artesanal) acabaran trencant el monopoli que fins aquell moment exercien l´església i el llatí en la vida cultural de l´època.

A partir d´aquest fet, de manera lenta i gradual, les llengües romàniques es convertiran també en llengües de cultura. I aquest procés es produeix de manera paral·lela al de la promoció d´uns nous sectors socials –urbans i laics-, que no sabien llatí, i per tant havien d´accedir al món de la cultura a través de la llengua romànica pròpia.

Pàgina dels Furs de València


8. Comenta les dificultats amb què es troben aquestes llengües per a consolidar un model de llengua literària.

La consolidació d´un model de llenguà literària en les diferents llengües romàniques va ser un procés lent, sobretot pel fet que no tenien una tradició ni un model literari anteriors  als quals seguir, i en els quals fixar-se i inspirar-se.

La història dels inicis de les diferents literatures romàniques serà, en bona part, la història de la creació d´aquesta tradició i d´aquest model propis.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada