dissabte, 10 de novembre de 2012

L´Odissea d´Homer. Kavafis. Llach.

El mite. Una de les aportacions més importants de la literatura grecoclàssica ha sigut la fabulació mítica, és a dir, el conjunt de relats que ens parlen de déus, herois i humans protagonistes d´aventures i d´epopeies. 
Sovint, aquestes històries simbolitzen aspectes cabdals de la psicologia i el comportament humans, de manera que esdevenen vertaderes eines de coneixement. La poesia i la bellesa, a més, fan del relat mític una de les fonts inesgotables de creativitat artística.

Odissea Homer és un poema èpic que narra, a través de vint-i-quatre cants, les aventures d´Ulisses després de la guerra de Troia. L´acció s´agrupa en tres nuclis centrals: adolescència de Telèmac, viatges a la deriva d´Ulisses i retorn a l´illa natal, Ítaca.
Es tracta d´un dels poemes més bells que s´han escrit mai. Vertader cant al Mediterrani, posa a prova la capacitat de la voluntat humana davant l´influx que els déus exerceixen en el destí humà.

El poeta Konstandinos Kavafis (1863-1933) va nàixer a Alexandria, on va viure i treballar. La seua poesia és de retrobament amb el món clàssic. És l´autor del poema Ítaca, on a través de l´evocació  del viatge com a font de meravelles, se´ns transmet el valor de l´aventura interior. 
El viatge d´Ulisses és el viatge vertical, el de la formació pròpia. Ítaca és l´origen, allò que ens fa el regal de poder marxar d´algun lloc. L´enriquiment del viatge és la mateixa experiència: la saviesa que adquirim en eixir cap a fora.

Escoltem tot seguit aquest poema en la veu del cantant Lluís Llach.





Quan emprenguis el camí cap a Ítaca
demana que sigui llarg el viatge, 
ple de peripècies, ple d´experiències. (...)

Tingues sempre en el cap la idea d´Ítaca.
Arribar-hi t´està predestinat, a tu,
però no t´afanyis a acabar el viatge.
Per mols anys i molt bells, que et duri,
i essent ja vell, que fondegis a l´illa,
ric del que hauràs guanyat en el camí
i sense esperar que Ítaca et doni cap riquesa.
Ítaca ja et donà el bell viatge.
Sense ella no hauries emprés el camí.
Però no té res més que et pugui dar.
I si la trobes pobra, no s´ha rigut de tu, Ítaca.
Tan savi com t´has fet i amb tanta experiència
ja prou que hauràs comprés què volen dir les
Ítaques.





Amb aquest lema afrontem el grup de Literatura Universal de 2n de Batxillerat el present curs. Amb el convenciment que allò realment important són les experiències, els sabers, els aprenentatges -i esperem que en siguen molts-, adquirits al llarg del camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada